Latest News

Alejandro Sanz emociona el Palau De La Música


Aquesta nit, 'síndrome Palau' en estat pur en el primer dels tres recitals d'Alejandro Sanz a la sala modernista: commoció multiplicada per la solemnitat del recinte, pel factor històric derivat del seu debut al local i per la proximitat de l'ídol, a qui els fans barcelonins han hagut de veure, per regla general, amb prismàtics en les seves nombroses visites alPalau Sant Jordi. Han estat dues hores de'sanzmania' de proximitat a bord dels seus èxits i generosos pessics al nou disc, 'La música no se toca'.
El madrileny s'ha presentat amb la renovada banda que va mostrar l'agost passat a Cap Roig, un model de paritat de gènere amb incorporacions comBrittany Denaro, guitarrista amb marcades inclinacions heavy. Una formació que ha posat un accent rocker a la primera peça, 'Llamando a la mujera acción', i que s'ha mostrat polivalent per passar del baladot melodramàtic a les cadències cubanes i la rumba amb incursions trompeteres de latin jazz.
El recital ha avançat amb el material nou ('Cómo decir sine andar diciendo''Se vende') fins queSanz ha pres la paraula per piropejar el local i celebrar la intimitat. "Quin gust, ser aquí tan a prop", ha celebrat abans de referir-se al Palau com "un lloc màgic, mític, per on han passat tantíssims grans artistes".
Com que ja té una llista d'èxits així de llarga, el 'medley' s'ha anat fent convenient en els seus recitals per guanyar temps i anar per feina, així que, després de 'Desde cuando', Sanz ha fos 'Nuestro amor será leyenda''El alma a l'aire' i 'Labana' rumb a un intens 'Quisiera ser'. Rebaixant una mica la tensió i el tempo, un tram de petit format amb un altre popurri, enarborat aquest cop per 'Enséñame tus manos', que ha cantat envoltat de cors i amb l'únic suport del piano. Abans d'abordar 'Cuando nadie me ve', Sanz s'ha adreçat a un espectador del gremi musical, assegut en una de les llotges laterals. "La dedico a un amic que ha vingut a veure'ns avui, el senyor Eros Ramazzotti", ha anunciat. Ovació a la salut de l'autor de 'Se bastasse una canzone'.

PUNTS 'HEAVY'

Per presentar els músics, tasca fatigosa, Sanz ha delegat en Chris Hierro, que ha revelat la procedència multinacional de la banda: Miami, Santo Domingo, les Canàries... i Barcelona. Moment banal amb 'Every little thing she does is magic', de The PoliceDonaro ha lluït després una guitarra Flying V de la família que utilitzava Michael Schenker, i els solos malabars han anat i vingut a 'Yo te traigo... 20 anys', delatant que el Sanz adolescent era fan de Deep Purple.
I a la recta final, de 'Corazón partío' a un robust 'No es lo mismo'. Bandera catalana llançada des de les altures i dipositada sobre el teclat, i últimes salves amb 'Mi marciana''Amiga mía' i '¿I si fuera ella?' "Barcelona té un cor així de gran". Avui tornarà a comprovar-ho.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

ALEJANDRO SANZ Designed by Templateism.com Copyright © 2014

Imágenes del tema: Bim. Con la tecnología de Blogger.
Published By Gooyaabi Templates